Més poemes...
1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.
divendres, 20 de maig del 2011
Nova feina!
1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.
divendres, 6 de maig del 2011
El dia de la mare
El dia de la mare
Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia
Sempre al nostre costat, sempre recolzant-nos... sempre podem comptar amb la mare
(il·lustració de Daryl Zang)
Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però ael passat diumenge, segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben quant les volem, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.
Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)
Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.
Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.
Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.
Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.
Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.
Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.
Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.
Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.
Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.
Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.
Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.
El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes
(il·lustració de Cécile Bercé-Busson)
Un bes per a la mare
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo,
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.
Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món.
1. Què li has regalat a la teva mare?
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.
divendres, 8 d’abril del 2011
Feina per avui divendres 8 d'abril de 2011
1. Comenta el poema El vent. Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.
2. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.
2. Cerca deu refranys o frases fetes que parlin sobre la primavera o sobre aspectes metereològics i ho expliques al teu blog, amb imatges també.
Poesia del vent... bufant les fulles i els versos primaverals
Vent
(Miquel Bota Totxo)
Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.
I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.
(Miquel Bota Totxo)
Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.
I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.
divendres, 1 d’abril del 2011
Feina per avui divendres 1 d'abril de 2011
La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.
Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)
Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.
Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.
Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?
Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.
Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.
Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.
Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.
Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.
1. Contesta les preguntes següents:
1.a. Explica el que diu el poema.
1.b. Quina és l'estació de l'any que t'agrada més? Per què? De quina estació parla?
1.c. Qui protagonitza el poema?
1.d. Cerca imatges sobre la primavera.
(Enric Soler i Godes)
Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.
Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.
Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?
Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.
Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.
Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.
Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.
Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.
1. Contesta les preguntes següents:
1.a. Explica el que diu el poema.
1.b. Quina és l'estació de l'any que t'agrada més? Per què? De quina estació parla?
1.c. Qui protagonitza el poema?
1.d. Cerca imatges sobre la primavera.
divendres, 25 de març del 2011
Feina per avui divendres 25 de març
1. Saps què és una acampallengua? Cerca informació i ho expliques al teu blog amb imatges.
Sabies que l'acampallengua se celebra cada dos anys a Mallorca? Aquest any se celebra a Campos els dies 12 i 13 d'abril!!! Campos serà una festa!
divendres, 4 de març del 2011
Feina per avui 4 de març
2. De què et disfrassaràs?
dimarts, 8 de febrer del 2011
Treballam la poesia...
COPIA I PENJA AL TEU BLOG EL POEMA AMB UNA IMATGE ADEQUADA I DESPRÉS FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS:
1. Resumeix aquest poema amb les teves pròpies paraules.
2. Qui és el protagonista? Què li passa? Com acaba?
3. Explica el títol del poema. Creus que s'ha triat per alguna cosa en especial?
4. Opinió personal del poema. T'ha agradat? Per què?
Aquí teniu traduït el poema"Amor en la biblioteca" està inclós al llibre de Liliana Cinetto "20 poesías de amor y un cuento desesperado" (Buenos Aires, Editorial Atlántida, 2003).
Avui vos vull regalar un preciós poema d'amor traduït per a tots vosaltres. Un poema d'amor de Liliana Cinetto, Amor en la biblioteca. Són uns versos amb els que gaudireu molt. Conta una història molt bella. Uns versos d'amor que cavalquen per les ones de l'Antlàntic, d'una a l'altra banda, amb dues llengües que ens agermanen amb la poesia.
Amor en la biblioteca
Liliana Cinetto
(traducció M. Dolores Insa)
Conten que conten que hi havia
una vegada una princesa
que vivia en un estant
d’una vella biblioteca.
Sa casa era un conte de fades,
que quasi ningú no llegia,
estava entre un diccionari
i un llibre de poesia.
Solament alguns xiquets
n’acariciaven les pàgines
i visitaven de vegades
el seu palau de paraules.
Des de la torre més alta,
sospirava la princesa.
Llàgrimes de tinta negra
lletrejaven la seua tristesa.
És que ella estava avorrida
de viure la mateixa història
que de tant repetirse
es sabia de memòria:
una bruixa l’encisava
per envejar la seua bellesa
i el príncep la salvava
per a casar-se amb ella.
Conten que conten que un dia,
just a l’últim estant
algú trobà un altre llibre
que no havia vist abans.
En obrir-lo amb suavitat
de les seues fulles groguenques
va eixir un capità pirata
que estava en aquesta novel·la.
Aguaitada entre les pàgines
la princesa el mirava.
Ell dibuixà un somriure
tan sols per saludar-la.
I taral·lejà la cançó
que el mar li canta a la lluna
i li regalà un collar
fet d’algues i d’escuma.
Assegut sobre un rengló
el pirata, cada nit,
l’esperava en un cantó
del capítol catorze.
I la princesa muntava
una escala de síl·labes
per trobar-se el pirata
en l’última represa.
Així es quedaven tot plegats
fins que traspuntava el sol,
escoltant el murmuri tebi
del mar, en un caragol.
Conten que conten que al maig
els dos se n’anaren un dia
i deixaren en els seus llibres
moltes pàgines buides.
Els personatges del llibre
ofesos protestaven
“Les princeses dels contes
no se’n van amb els pirates”.
Però ells ja estaven lluny,
molt lluny, en alta mar
i escrivien una altra història
conjugant el verb estimar.
El pirata i la princesa
aferrada al seu braç d’acer
naveguen per set mar
en un vaixell de paper.
La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.
divendres, 21 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)